Tuesday, September 11, 2007

Labeled honesty and brand lazyness

I buy organic products, I believe they are healthy and respectful, that's good. On the other side when observing the wide and fast spread of the words organix and simlar, I have the feeling that brands have a total lack of honesty and respect and that's why they need to label themselves as honest.

Last week when visiting a vineyard in Napa valley, the Niebaum Coppola, the guy told us that their wines had been organic since Francis ford Coppola took over the company in the late 70's. the thing is they have never labeled any of their wines organic. They are simply what they are, a honest product, respectful that has never played with the consumer's respect.


Once again we have to encourage people to go beyond the brand and get to know what's behind. More and more the brand awareness has been an excuse for consumer laziness. The future is about the opposite, is about consumer awareness that would bring the brand to a sort of brand laziness state, where no more labeling will be required

Sunday, September 9, 2007

Mirando al suelo...

En San Francisco se pueden encontrar cosas muy interesantes si uno va mirando al suelo. Esta lleno de almas, emociones, impulsos, etc. que construyen el concepto de la ciudad. Una muestra:












Posted by Picasa

Les identit@ts i la innovació

As you know probably I'm from the Principality of Andorra. One of my goals while I'm here in the Bay Area is to link my country with the new ideas happening here. I though I could try writting a sort of article and sending it to the Diari d'Andorra. Today, 9th of September it has been published in the opinion section of the newspaper. Thanks to Diari d'Andorra, I'll definitely keep writting stuff that may be cool for my great country.

Diari d'Andorra

Les identit@ts i la innovació

Álex Álvarez Castellarnau

• El sociòleg Manuel Castells defineix la identitat de projecte que caracteritza una determinada societat com aquella en què els actors socials, a partir del material cultural de què disposen, construeixen una nova societat i cerquen la constant transformació de tota l’estructura social. En contrast a la identitat de projecte, Castells ofereix dues alternatives, la identitat legitimadora, aquella imposada per institucions hegemòniques, i la identitat de resistència, aquella generada com a reacció a una amenaça excloent. Aquests tres conceptes es barregen en les diferents identitats de les nostres societats; malgrat això, cada societat té una certa tendència cap a alguna de les tres opcions. Així, per exemple, hom podria pensar que la identitat de Catalunya ha estat i és una identitat de resistència, i la identitat nord-americana darrerament té un fort component d’identitat legitimadora.
Tenint presents aquests conceptes, centrem-nos en un cas identitari concret i poc conegut, la badia de San Francisco, o The Bay Area, com la coneixen els autòctons.
Una de les instantànies més conegudes és el pont vermell de San Francisco, el Golden Gate. El Golden Gate dóna entrada a una àrea geogràfica força peculiar, una gran badia de més de 200 quilòmetres de costa. Malgrat que tots tenim una idea d’allò que és la ciutat de San Francisco, i segurament en podríem anomenar atributs clau (com liberal, per exemple), poca gent se sent familiaritzada amb el concepte de la Bay Area. El fet curiós és que quan als habitants de la ciutat els demanes d’on són, solen respondre: “I’m from the Bay Area” (“sóc de l’àrea de la badia”) i no pas “sóc de San Francisco”. Què hi ha, doncs, darrere d’aquest concepte identitari de la Bay Area. Fem-ne un recorregut geogràfic.
A vol de colom, a l’oest de la badia hi trobem la Universitat d’Stanford, que si fos un país seria el cinquè país del món en nombre de premis Nobel. Tot just al sud, trobem Silicon Valley, amb la seu de pràcticament totes les companyies que han revolucionat la nostra societat a través d’Internet. A l’est, la Universitat de Berkeley, que si fos un país seria el setè del món en premis Nobel (si sumem Stanford i Berkeley, serien el quart país del món, darrere dels Estats Units, el Regne Unit i Alemanya). Tancant el triangle, a l’oest de la badia descobrim la ciutat de San Francisco, centre neuràlgic de nombroses companyies del món de la comunicació i la publicitat, com Industrial Light and Magic, de George Lucas, per exemple. La historia de la badia és plena d’onades migratòries, tant des del costat asiàtic com des d’Europa, d’episodis disruptius de canvi, com el terratrèmol del 1906, la febre de l’or o la descoberta del microprocessador i de l’ús de materials semiconductors com el silici. Avui, la badia de San Francisco és el principal pol de coneixement aplicat d’àmbit mundial, i després de tot el boom del món dels ordinadors i Internet estan reenfocant els seus esforços cap a la següent etapa que marcarà la societat, el desenvolupament d’energies netes, productes sostenibles i mitjans de producció respectuosos amb el medi ambient. En definitiva, la clau per entendre la identitat de la Bay Area és entendre que és una identitat de projecte on la constant és la innovació.
Un dels economistes més influents del segle XX, Joseph Schumpeter, va centrar els seus esforços en la figura dels emprenedors, de la creació de noves idees i de la destrucció creativa que aquestes noves idees generaven de manera natural en la societat. Per a Schumpeter, així com per a Castells, les societats de futur construeixen la seva identitat a partir de projectes i no tant de tradicions, i entenen que el canvi és la constant i que, per tant, cal gestionar-lo per generar el màxim d’oportunitats i no pas oposar-hi resistència ancorant-se en l’estatus actual.
Des que sóc a la Bay Area, em pregunto quina és la identitat que marca en aquests moments la societat andorrana, i si, com voldria creure, els ciutadans d’Andorra compartim una identitat de projecte. Llavors em pregunto quines són les idees que tots compartim, quins són els canvis que gestionem i si tots plegats som conscients i acceptem allò que cal deixar enrere.


Tuesday, September 4, 2007

Flight tech, flight no tech

I. Remember the sign with the cigarette crossed?? Well here's the new sign I've found on a US Airways flight to Miami this morning. It is not anymore about being addicted to smoking, it is about being addicted to Electronic Devices. Addictions change but do not disappear.





II. Just in case, too much time without mobile phone you can always relax in these classic and beautiful rocking chair, low tech, grandma style that the guys from Charlotte international airport have all over. Isn't it great?? my only concern is whether or not these rocking chairs have Bluetooth :)

Posted by Picasa

Sunday, September 2, 2007

San Francisco Public transport free


In this city, every time the thermometre reaches a certain temperature, all the public transport netwrok becomes free, to encourage people to use less the car and enjoy the weathr outside while polluting less. This is really cool!! ALL THE PUBLIC TRANSPORT FOR FREE!!

Saturday, September 1, 2007

Sac de retalls (today, hoy, in catalan, en catalan, :))

  1. Ja n'havia parlat, pero insisteixo. Aqui als US, s'estan aixecant moltes protestes per a que la gent deixi de comprar aigua. http://www.stopcorporateabuse.org/cms/page1353.cfm, ha iniciat una campanya "Think outside the bottle" a tota la nacio, a Nova York s'han gastat 1 milio $ per a promocionar aigua de l'aixeta, a San Francisco, l'alcalde ha prohibit als funcionaris que comprin ampolles d'aigua, dels de Salt Lake City no serveixen inclus un dels restaurants mes cars de NY, Del Posto, ha tret les ampolles d'aigua del menu. Es promou doncs l'aigua de l'aixeta i es penalitza el transport d'ampolles d'aigua amb les emisions que comporta, l'us de plastic i es promou la redireccio de recursos cap a paisos que ho necessiten, entre altres. Es dona el cas que esta de moda una aigua que ve de Fiji, un pais on 80% de la poblacio no te aigua corrent, sense tenir en compte l'impacte ambiental d'enviar ampolles cap a Fiji, omplir-les i despres enviar-les cap a USA. Article del tema: Message in a bottle, a Fastcompany. Per cert, en la linea ecologica, llegiu aquest article de piles de paper, Sustainability: Next Stop: Tomorrowland
  2. Va sortir a la portada del Businessweek durant el juliol, el tema de les mascotes als USA (s'hi gasten 41 mil milions de $ l'any). El tema es tan extes que l'altre dia em van donar un diari gratuit, a l'estil de Metro pero que gira tot al voltant de mascotes, Baywoof, altres exemples son Meow Mix Acatemy, una academia per enfortir el vincle amb el teu gat