Brochetas, o sea, pinchos morunos
Desde que he llegado a los Estados Unidos he tenido que dejar atrás unos cuantos paradigmas para dejar paso a los nuevos. He aquí el top ten:
1. En Estados Unidos valoran que seas un gastador responsable, en Europa un ahorrador consciente
2. En Europa la circulación en carretera se sustenta en la clara comprensión de las señales, en Estados Unidos en la correcta coordinación de los comportamientos
3. En Europa firmas poco pero con mucha trascendencia (cada firma concentra mayor valor). En Estados Unidos firmas mucho y se fragmenta su valor, a la vez que la conciencia de lo firmado
4. En Europa se discute, debate y lucha por el contrato de trabajo, es decir, la permanencia. En Estados Unidos se discute, debate y lucha por la oferta de trabajo es decir, el acceso
5. En Europa el yogur nos lo tomamos por la noche después de cenar. En Estados Unidos es un desayuno
6. En Europa las leyes se construyen a partir de acciones parlamentarias, en Estados Unidos de acciones ciudadanas
7. En Estados Unidos la religión genera opinión. En Europa la opinión genera religión
8. En Europa las palabras se convierten en teorías, en Estados Unidos se convierten en acciones
9. Como consecuencia, en Europa somos gráficos, mientras que en Estados Unidos son ortográficos
10. En Europa las naciones pretenden al Estado, en Estados Unidos los Estados pretenden a la nación
El colega que invento los cajeros automáticos es un escocés, John Shepherd-Barron, el primero lo instalaron en una sucursal de Barclays en Enfield, que esta en algun lugar de Inglaterra (Google maps me ilumina, Enfield esta en los suburbios de Londres, al norte). John Sheperd-Barron en su afán por desarrollar la maquina había decidido darle un código de seguridad de 6 cifras, le parecidos prácticamente indescifrable. Al llegar a casa por la noche se sentó a cenar con su mujer y le contó como había avanzado su proyecto ese día. Al llegar al tema de los 6 dígitos, su mujer le paro y le dijo que no funcionaria, que ella era incapaz de recordar cifras de mas de 4 dígitos y le dio varios ejemplos de como eso aplicaba a su vida. John Shepherd-Barron, como buen marido, escucho atentamente el insight que le dio su mujer y decidió cambiar el código secreto de los cajeros y ponerle 4 cifras.
La próxima vez que vayáis a un cajero, pongáis la tarjeta y os pida el código secreto, pensad en Ms. Sheperd-Barron, que una noche en medio de la campiña escocesa decidió que todo el sistema de tarjetas de crédito mundial, visa, mastercards, diners, amex, etc. iban a tener 4 dígitos en sus códigos secretos...
...como dijo un sabio: "los pequeños detalles son poderosos"
PS. A esto es a lo que en el mundo de la innovación de producto se lo conoce como Rapid Prototyping, y como veis funciona de maravilla. A partir de ahora, si tenéis una idea rápidamente buscar una Ms. Sheperd y dejar que ella juegue con la idea y monte unos cuantos escenarios, y olvidaros de cuantitativos por favor
• El sociòleg Manuel Castells defineix la identitat de projecte que caracteritza una determinada societat com aquella en què els actors socials, a partir del material cultural de què disposen, construeixen una nova societat i cerquen la constant transformació de tota l’estructura social. En contrast a la identitat de projecte, Castells ofereix dues alternatives, la identitat legitimadora, aquella imposada per institucions hegemòniques, i la identitat de resistència, aquella generada com a reacció a una amenaça excloent. Aquests tres conceptes es barregen en les diferents identitats de les nostres societats; malgrat això, cada societat té una certa tendència cap a alguna de les tres opcions. Així, per exemple, hom podria pensar que la identitat de Catalunya ha estat i és una identitat de resistència, i la identitat nord-americana darrerament té un fort component d’identitat legitimadora.
Tenint presents aquests conceptes, centrem-nos en un cas identitari concret i poc conegut, la badia de San Francisco, o The Bay Area, com la coneixen els autòctons.
Una de les instantànies més conegudes és el pont vermell de San Francisco, el Golden Gate. El Golden Gate dóna entrada a una àrea geogràfica força peculiar, una gran badia de més de 200 quilòmetres de costa. Malgrat que tots tenim una idea d’allò que és la ciutat de San Francisco, i segurament en podríem anomenar atributs clau (com liberal, per exemple), poca gent se sent familiaritzada amb el concepte de la Bay Area. El fet curiós és que quan als habitants de la ciutat els demanes d’on són, solen respondre: “I’m from the Bay Area” (“sóc de l’àrea de la badia”) i no pas “sóc de San Francisco”. Què hi ha, doncs, darrere d’aquest concepte identitari de la Bay Area. Fem-ne un recorregut geogràfic.
A vol de colom, a l’oest de la badia hi trobem la Universitat d’Stanford, que si fos un país seria el cinquè país del món en nombre de premis Nobel. Tot just al sud, trobem Silicon Valley, amb la seu de pràcticament totes les companyies que han revolucionat la nostra societat a través d’Internet. A l’est, la Universitat de Berkeley, que si fos un país seria el setè del món en premis Nobel (si sumem Stanford i Berkeley, serien el quart país del món, darrere dels Estats Units, el Regne Unit i Alemanya). Tancant el triangle, a l’oest de la badia descobrim la ciutat de San Francisco, centre neuràlgic de nombroses companyies del món de la comunicació i la publicitat, com Industrial Light and Magic, de George Lucas, per exemple. La historia de la badia és plena d’onades migratòries, tant des del costat asiàtic com des d’Europa, d’episodis disruptius de canvi, com el terratrèmol del 1906, la febre de l’or o la descoberta del microprocessador i de l’ús de materials semiconductors com el silici. Avui, la badia de San Francisco és el principal pol de coneixement aplicat d’àmbit mundial, i després de tot el boom del món dels ordinadors i Internet estan reenfocant els seus esforços cap a la següent etapa que marcarà la societat, el desenvolupament d’energies netes, productes sostenibles i mitjans de producció respectuosos amb el medi ambient. En definitiva, la clau per entendre la identitat de la Bay Area és entendre que és una identitat de projecte on la constant és la innovació.
Un dels economistes més influents del segle XX, Joseph Schumpeter, va centrar els seus esforços en la figura dels emprenedors, de la creació de noves idees i de la destrucció creativa que aquestes noves idees generaven de manera natural en la societat. Per a Schumpeter, així com per a Castells, les societats de futur construeixen la seva identitat a partir de projectes i no tant de tradicions, i entenen que el canvi és la constant i que, per tant, cal gestionar-lo per generar el màxim d’oportunitats i no pas oposar-hi resistència ancorant-se en l’estatus actual.
Des que sóc a la Bay Area, em pregunto quina és la identitat que marca en aquests moments la societat andorrana, i si, com voldria creure, els ciutadans d’Andorra compartim una identitat de projecte. Llavors em pregunto quines són les idees que tots compartim, quins són els canvis que gestionem i si tots plegats som conscients i acceptem allò que cal deixar enrere.
